Nou èxit a la tercera sessió pedagògica Musiclab.

Llibert Fortuny, saxofonistes de referència del nostres país, va desenvolupar una esplèndida sessió on els assistents van poder comprovar com les tecnologies son avui en dia un eina imprescindible per a desenvolupar rutines d’estudi per l’autoaprenentatge musical.

Llibert Fortuny

Llibert Fortuny ens va mostrar la seva basant com a comunicador i pedagog experimentat. Sense deixar de banda la qualitat musical dels continguts ens va mostrar una sessió plena de coneixements musicals sense deixar de banda els coneixements tècnics i metodològics necessaris per a desenvolupar els objectius de qualsevol músic que pretengui evolucionar amb el seu instrument.

La sessió va tenir atenta a tota l’audiència que des dels centres col·laboradors connectats de Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Mataró i Viladecans, va utilitzar la interacció que possibilita el programa Musiclab per formular tot tipus de preguntes i peticions que el nostres artista va aclarir i completar. Donant d’una manera entenedora i molt comunicativa els principis de l’harmonia moderna. Les seves bases programades van mostrar els secrets per a desenvolupar la improvisació i les diferents possibilitats que els software actuals especialitzats en música digital ens proporcionen per a construir rutines d’estudi adequades a les diferents necessitats i com aquestes noves metodologies d’estudi ens apropen a la composició.

EL ROL DEL SAXO AL SEGLE XXI

Ningú pot negar que la irrupció de les noves tecnologies ha provocat canvis socials, relacionals i de producció en totes les nostres activitats.

La música ha estat una de les disciplines artístiques que ha experimentat una evolució més profunda respecte a les maneres com els artistes poden establir noves vies envers el plantejament de les seves rutines, metodologies i objectiu creatius. Aquesta revolució tecnològica ha obert la possibilitat a que els músics del nostre present treballin aspectes pluridisciplinaris dintre de la seva obra musical, vídeo creació, guió narratiu…

La sessió que presentem tractarà aspectes fonamentals respecta a:

La creació i els recursos per a l’estudi musical

Improvisació i eines bàsiques per a la composició digital.

La síntesi de recursos digitals amb nocions d’harmonia relacional ens mostraran les seves possibilitats i funcionalitats:

Utilització d’un software on poder reproduir bases seqüencials

Aspectes d’harmonia musical on establir la compressió del poder relacional de la família dels acords. Estructura bàsica del II/V/I, d’on venen els acords diatònics i contextualització, quin material podem utilitzar als diferents graus, aproximacions, intercanvi de recursos comuns per els diferents acords, treballar amb tots els cicles, què podem tocar als acords, escales i recursos, treballar amb els dotze tons…

Aspectes il·lustrats amb exemples teòrics i pràctics que ens mostraran les possibilitats que la tecnologia ens ofereix per a establir rutines pròpies, adequant l’estudi musical del saxo a les nostres necessitats per a poder traçar els recorreguts d’estudi personalitzats, fets a mida, i que aquest itineraris siguin funcionals i atractius.

Metodologia d’estudi i auto formació: Preparar bases amb l’ordinador, seleccionar estils per a preparar l’estudi. Introduir una pista de baix per trobar una base rítmica que ens permeti desenvolupar els recursos que volem estudiar. El sistema midi dona la possibilitat de poder manipular el temps per a desenvolupar melodies, versatilitat per crear noves progressions i cicles harmònics.

OBJECTIU: Arribar a poder generar-te les pròpies rutines d’estudi.

Improvisació, aplicació dels recursos, joc i interpretació son les viés per trobar camins creatius que ens ajudin a la composició pròpia. A partir d’una frase musical, desenvolupar la nostra interpretació utilitzant els acords de la família sobre les bases rítmiques seleccionades.

SINTESI DE LA SESSIÓ: En la música modal podem utilitzar acords de la família això ens engrandeix l’àmbit melòdic on poder desenvolupar la nostra interpretació i trobar recursos per a “dirigir” i comunicar les melodies composades.

MUSICLAB prepara ja la propera sessió Alejandro Martinez canta a Gil de Biedma. Divendres 21 de maig a les 19:00h. Podrem seguir la sessió en directe des de les seus dels centres col·laboradors amb possibilitat de interactuar amb l’artista o via streaming on des del chat podrem preguntar a l’artista les seves motivacions, recursos, experiències…

La segona sessió pedagògica Musiclab va complir les expectatives.

Pedro Javier González, guitarrista del país amb un recorregut musical molt extens als últims anys, col·laborador d’artistes com ara Manolo Garcia, Victoria dels Àngels o Serrat entre d’altres i amb un recorregut discogràfic d’obra musical original que ha passat de produir-se amb discogràfiques multinacionals al fenomen de l’auto-producció com a eina principal de la seva carrera musical. La historia dels seus treballs discogràfics ens va deixar una entrevista on explica amb detall situacions relacionades amb la industria musical molt interessants, explicant els moments importants que han influït decisivament al llarg de la seva carrera des del seu primer treball musical, ara fa aproximadament tres dècades, i on ens mostra algunes de les claus i dels recursos que els músics i artistes utilitzant per a la creació musical.

La sessió pedagògica va mostrar aspectes mot importants de l’afinació de la guitarra i com poder fer de la guitarra un “petit” instrument orquestral per a poder acompanyar i desenvolupar melodies alhora, i fer-ho des de diferents estils musicals.

Cornellà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Mataró van poder gaudir d’una sessió de luxe que el nostre artista va conduir amb professionalitat.

MUSICLAB prepara ja la propera sessió Llibert Fortuny, “El rol del saxo el segle XXI”. Dimecres 21 d’abril a les 19:00h. Podrem seguir la sessió en directe des de les seus dels centres col·laboradors amb possibilitat de interactuar amb l’artista o via streaming on des del chat podrem preguntar a l’artista les seves motivacions, recursos, experiències…

ESTRATÈGIES D’ADAPTACIÓ PER A la GUITARRA.

Elements bàsics d’acústica per a la guitarra

En aquesta ocasió em centraré especialment en els aspectes de l’afinació en la guitarra que m’han preocupat durant molt temps fins a arribar a comprendre el que s’ha de fer i el que NO s’ha de fer. És a dir, quines són les combinacions que podem esperar que ens sonin bé per afinar la guitarra en el sistema temperat, i quines no, tenint en compte que intuïtivament molts de nosaltres (m’incloc) hem utilitzat referències enganyoses durant molt temps obtenint mediocres resultats. Haig de ressaltar que tota la informació que donaré està basada en uns casos en percepcions personals i en uns altres en conceptes tècnics i, per descomptat, les primeres seran discutibles encara que crec útil aportar perquè l’experiència m’ha demostrat la seva eficàcia.

Errors comuns dels guitarristes afinant la guitarra

a. Vibració d’una corda, greus, agudes.

b. L’afinación temperada.

i. Jo també vaig badallar quan em van parlar de l’afinació temperada, això em va fer perdre molt temps per afinar la guitarra entre tema i tema en els concerts i en els estudis d’enregistrament, a més de quedar-me sempre amb la sensació de que no estava ben afinada.

ii. Sons que ens semblen afinats. Fase. Les octaves.

iii. La divisió occidental. El problema amb la cinquena justa.

c. Com “desafinar” correctament la guitarra. (fora de fase). Afinación amb harmònics.

Tècniques d’interpretació per a la guitarra

En aquest apartat desenvoluparem algunes estratègies per la imterpretación i l’adaptació de cançons per a la guitarra. La idea neix del ritme de bossa-nova i consisteix en la independència del baix. Veurem alguns exemples. A més indicarem les possibilitats de com distribuir les notes de la melodia i mètodes per prendre decisions respecte a l’acompanyament, tonalitat, moviments harmònics o el desenvolupament melòdic, per citar alguns criteri importants que incideixen decisivament en la interpretació musical dels guitarristes.

La independència del polze de la mà dreta

a. Ritme de bossa-nova.

b. Terres en el baix.

Estratègies per versionar un tema per a guitarra sola.

a. Com triar el tema.

i. Objectius.

ii. Anàlisi melòdica i harmònic

iii. Decidir la tonalitat. Cordes a l’aire, etc.

b. Semblances amb la tècnica beatbox i la compressió mp3.

c. Mètode:

i. Harmonia i melodia.

ii. Subdividir en corxeres, negres…

iii. Assignacions: nota melodia, baix, accent, nota fantasma, cop, etc.

iv. Accents per explicar el compàs.

Guitarra i tecnologia

Tal vegada algun de vosaltres sapigueu el que fa la compressió d’àudio mp3. Es tracta bàsicament d’eliminar informació enganyant al nostre cervell perquè el fitxer ocupi molt menys volum de dades i pugui ser enviat amb major rapidesa i menor cost mentre el resultat acústic és molt similar al fitxer que contindria totes les dades originals i en la majoria dels casos és gairebé impossible de diferenciar. Aquesta idea és bàsica per a l’objectiu que em proposo explicar, comprendre que el nostre cervell és “creatiu” i es pot “inventar” el que nosaltres no li diem però que li donem pistes, és un recurs que utilitzo molt per adaptar missatges musicals.

La guitarra no és una orquestra però escollint adequadament les notes, els silencis i repartint convenientment els accents podem aconseguir una exposició d’allò més eficaç sense que per això hagi de ser molt difícil de tocar.

La primera sessió pedagògica Musiclab s’ha realitzat amb èxit i solvència tant des del punt de vista de l’assistència com des del tècnic i de producció i realització.

La sessió va aconseguir l’èxit de participació i aconseguir els seus objectius principals connectant amb tots els centres i desenvolupant la sessió sense problemes. La sessió del músic Sergio Ramos Cebrián va proposar tècniques i recursos per l’acompanyament musical amb un instrument de percussió que sembla prou accessible per a tothom, el caixó. El contingut de la sessió “Ritmes de la Mediterrània” va motivar diferents preguntes i el interès dels assistents als centres connectats i dels seus coordinadors. Preguntes que van centrar la interacció principalment en les tècniques, possibilitats i diferents recursos de l’artista, que va conduir la sessió amb els diferents centres des de el plató del Musiclab ubicat a la seu del Citilab. Com a curiositat els alumnes de la EEMM de Cornellà van enregistrar també algunes preguntes específiques fora de la sessió en directe i que Sergio Ramos Cebrián va contestar. Podeu accedir a aquestes respostes i als continguts de la sessió completa i a la sessió interactiva.
Aquí us oferim un tast de la sessió interactiva on poder comprovar el funcionament en directe de l’activitat. Tenint en conte que a sigut la primera sessió pedagògica multicentres podem dir amb satisfacció que la valoració de la mateixa a estat un Èxit.

RITMES DE LA MEDITERRÁNEA

El “Cajón”, el rítme d’una caixa de bacallà.

L’instrument que ens ocupa la sessió d’avui és un dels pilars instrumentals per a percussionistes i bateries de la península Ibèrica. Ens referim al Cajón, o també conegut amb el nom de “caixa”. Aquest instrument és utilitzat en l’actualitat des de la música flamenca a totes les músiques d’arrel tradicional de la mediterránea per la seva versatilitat. Són molts els grups del nostre país que incorporen aquest instrument a les seves formacions. Utilitzat a repertoris que van des de la Rumba a la música tradicional.

Contràriament al que cap esperar, aquest instrument és de molt recent introducció en la nostra cultura musical (segona meitat del segle XX), i procedeix de Perú. Es diu que va ser Paco de Lucia qui en una gira per Amèrica l’hi va regalar al seu percussionista, Rubén Dantas, perquè li acompanyés amb ell.

El “cajón”, o caixa, és una caixa de fusta amb dos sons bàsics: greu i agut, encara que l’enginy i la destresa dels intèrprets han aconseguit extreure actualment molts més registres. Aquest instrument, té el seu origen en les caixes de bacallà dels pesquers d’alta mar. Per això, molt bellament, Tony Évora, referint-se a la música cubana diu que el passat és un calaix de bacallà. Doncs el calaix va ser un dels instruments que substituïa, en els barracots i als vaixells, als tambors en l’Amèrica esclava. La història, com apuntava Natalio Galà, sembla demostrar que a través de la percussió els humiliats reafirmen la victòria de la seva cultura. Podem comprovar que la música, des del seu inici, no és un patró immòbil, sinó més aviat un llenguatge d’ampli recorregut que ha visitat continents i begut del phatos (impuls) de moltes cultures, la qual cosa convida a entendre la música com una mica viu i en constant evolució, amb un poso de riquesa que va augmentant en cada bora del camí, entre vi, fogueres, festes i solituds.

Per a començar a tocar ritmes amb la Caixa, utilitzarem uns patrons de música flamenca. El flamenc és una música amb origen en la nit, en el prohibit, en l’ocult, però que ha viatjat i s’ha introduït en altres músiques, bevent i creixent a la calor de les tavernes, de la brisa dels ports i de la solitud en alta mar. Per això, Mongo Santamaría, percussionista cubà, deia, creiem que amb molt encert, que el guaguancó no és altra cosa que un negre tractant de cantar flamenc. La música flamenca es divideix en una multitud de “palos” o estils En aquesta sessió els estils que utilitzarem seran; Rumba, Tangos, Tanguillos i Bulería.

L’origen de la paraula tango, segons el Diccionari etimològic de la llengua Castellana, Joan Corominas, apunta al nom d’una dansa de la illa de Ferro que al seu torn dóna nom d’un tambor d’origen canari. També s’ha dit que tango procedeix del verb Tangir o tocar.

Els tangos flamencs són originaris de Cadis i Sevilla. Sempre es va utilitzar originàriament per a ballar. Altres pals com els tientos o els tanguillos procedeixen del tango flamenc, considerats modalitats dels tangos. Els tangos es basen en una estructura binària que podem entendre en compàs de/4 4, 2/4 o 4/2, 2/2. A continuació escriurem uns patrons de tangos flamencs per a poder començar a tanguear.

Luis López Ruiz ja ha dit del tanguillo que és un pal ple de gràcia, típicament gadità. La paraula tanguillo ve del nom que se li donava a una espècie de baldufa que es cap a ballar amb un fuet, la qual cosa ens indica ja el caràcter ballable i desenfadat de la paraula. El diminutiu ens indica la seva gran acceptació popular, com també el seu caràcter dòcil i familiar encara que al seu torn irònic i entremaliat. Ingenu però descarat a un temps. Tal vegada per això, o precisament pel mateix, el tanguillo és un pal que tradicionalment deixa els seus ecos en les festes del carnaval gadità pel seu temps burlesc i desenfadat.

La burla ha servit de rerefons per a la creació d’altres pals importants del flamenc, és una de les hipòtesis possibles per a explicar l’origen de la paraula bulería, i ens indica el vessant alegre i sarcàstica de les formes rítmiques tradicionals, quan aparca per uns instants el discurs subjectiu i profund de la solitud o el lament. La burla o el riure sempre han estat armes eficaces per a contrarestar imposicions i afeblir als poderosos (recordi’s la novel·la de Umberto Eco, En nom de la Rosa, on s’investigava amb interès la desaparició del llibre Sobre el Riure d’Aristòtil). Serveixi aquesta breu incursió en la funció que exerceix la burla (o el riure) com alliberament psicològic i social, per a posar en solfa la idea que el tanguillo és merament un càntic de burla intranscendent, com s’ha dit alguna vegada. El tanguillo és un pal que podem entendre en compàs de/6 8, els punts forts del qual escapen a la tirania de la terra.

La Buleria és en l’actualitat un dels pals més espectaculars i de més acceptació pel públic. Ja hem apuntat que se li relaciona etimològicament amb la Burla, Burlería, per ser un ritme que s’utilitza per a acabar la Soleá. La seva base és un compàs de 12 temps.

RITMOS DEL MEDITERRÁNEOEl Cajón, el ritmo de una caja de bacalao

El instrumento que nos ocupa la sesión de hoy es uno de los pilares instrumentales para percusionistas y bateristas de la península Ibérica. Nos referimos al Cajón.Contrariamente a lo que cabe esperar, este instrumento es de muy reciente introducción  en nuestra cultura musical (segunda mitad del siglo XX), y procede de Perú. Se dice que fue Paco de Lucia quién en una gira por américa se lo regaló a su percusionista, Rubén Dantas, para que le acompañara con él.

El cajón es una caja de madera con dos sonidos básicos: grave y agudo, aunque el ingenio y la destreza de los interpretes han conseguido extraer actualmente muchos más registros. Este instrumento, tiene su origen en las cajas de bacalao de los pesqueros de alta mar. Por ello, muy bellamente, Tony Évora, refiriéndose a  la música cubana dice que el pasado es un cajón de bacalao. Pues el cajón fue uno de los instrumentos que sustituía en los barracones a los tambores en la América esclava. La historia, como apuntaba Natalio Galán, parece demostrar que a través de la percusión los humillados reafirman la victoria de su cultura. Comprobamos que la música, desde su inicio, no es un patrón inmóvil, sino más bien un lenguaje de amplio recorrido que ha visitado continentes y bebido del phatos (impulso) de muchas culturas, lo cual invita a entender la música como algo vivo y en constante evolución, con un poso de riqueza que va aumentando en cada recodo del camino, en cada parada para refrescar, en cada posada en la que pernoctar, entre vino, hogueras, fiestas y soledades.

Para empezar a tocar rítmos con el Cajón, utilizarremos unos patrones de música flamenca.

El flamenco es una música con origen en la noche, en lo prohibido, en lo oculto pero que ha viajado y se ha introducido en otras músicas, bebiendo y creciendo al amparo del calor de las tabernas, de la brisa de los puertos y de la soledad en alta mar. Por ello, Mongo Santamaría, percusionista cubano, decía, creemos que con mucho tino, el guaguancó no es otra cosa que un negro tratando de cantar flamenco.

La música flamenca se divide en una multitud de palos o estilos  En esta sesión los palos utilizaremos serán; Rumba, Tangos, Tanguillos y Bulería.

El origen de la palabra tango, según el Diccionario etimológico de la lengua Castellana, Joan Corominas, apunta al nombre de una danza de la isla de Hierro que a su vez da nombre de un tambor de origen canario. También se ha dicho que tango procede del verbo Tangir o tocar.

Los tangos flamencos son originarios de Cádiz y Sevilla. Siempre se utilizó originariamente para bailar. Otros palos como los tientos o los tanguillos proceden del tango flamenco, considerados modalidades de los tangos.

Los tangos se basan en una estructura binaria que podemos entender en compás de 4/4, 2/4 o 4/2, 2/2. A continuación escribiremos unos patrones de tangos flamencos para poder empezar a tanguear.

Luis López Ruiz ya ha dicho del tanguillo que es un palo lleno de gracia, enormemente saleroso y típicamente gaditano. La palabra tanguillo viene del nombre que se le daba a una especie de peonza que se hacia bailar con un látigo, lo cual nos indica ya el carácter bailable y desenfadado de la  palabra. El diminutivo nos indica su gran aceptación popular, como también su carácter dócil y familiar aunque a su vez irónico y travieso. Ingenuo pero descarado a un tiempo. Tal vez por ello, o precisamente por lo mismo, el tanguillo es un palo que tradicionalmente deja sus ecos en las fiestas del carnaval gaditano por su temple burlesco y desenfadado. La burla ha servido de trasfondo para la creación de otros palos importantes del flamenco, es una de las hipótesis posibles para explicar el origen de la palabra bulería, y nos indica la vertiente alegre y sarcástica de las formas rítmicas tradicionales, cuando aparca por unos instantes el discurso subjetivo y profundo de la soledad o el lamento. La burla o la risa siempre han sido armas eficaces para contrarrestar imposiciones y debilitar a los poderosos (recuérdese la novela de Umberto Eco, En nombre de la Rosa,  donde se investigaba con sumo interés la desaparición del libro Sobre la Risa de Aristóteles). Sirva esta breve incursión en la función que ejerce la burla (o la risa) como liberación psicológica y social, para poner en solfa la idea de que el tanguillo es meramente un cante de chufla intrascendente, como se ha dicho alguna vez.

El tanguillo es un palo que podemos entender en compás de 6/8, cuyos puntos fuertes escapan a la tiranía de la tierra.La Bulera es en la actualidad uno de los palos más espectaculares y de más aceptación por el público. Ya hemos apuntado que se le relaciona etimológicamente con la Burla, Burlera, por ser un ritmo que se utiliza para acabar la Soleá, uno de los palos fundamentales del flamenco. Su base es un compás de 12 tiempos.